JOSEP GUINOVAR
(Barcelona, 1927)
Pintor, dibuixant i gravador. Comença a
treballar al taller familiar als 14 anys com a pintor de parets. El 1944 ingressa a l’Escola de Belles Arts de
la Llotja de Barcelona. Realitza la seva primera exposició a les Galeries Syra de Barcelona. A
partir de 1951 es va dedicar plenament a la pintura i a realitzar
il·lustracions per a la revista del grup Dau al Set. El 1952 es trasllada a
París amb una beca. El 1955, quan torna, funda el grup Tahüll, junt amb Cuixart, Jordi Muxart, Tàpies i Tharrats.
Cap el 1957 inicia una tendència informalista i abstracta, amb una fort presencia matèrica tant per la incorporació d’elements i
objectes diversos (fustes cremades, bidons, caixes, objectes de deixalles), com
per l’aplicació de tècniques com el collage
i l’assamblatge. A partir de la dècada de 1960
s’allunya de la poètica informalista i
comença a realitzar obres solcades de signes i de gestos, que contenen una forta càrrega
expressiva en el traç i el color.
A partir de la
dècada de 1970 va emprar sistemàticament materials com sorra,
terra, fang, palla o fibrociment, en obres com Terra
i rastroll (1976) i Pedres i fang (1977), i va
iniciar una sèrie d'obres en les quals recull preocupacions socials i
polítiques: Homenatge a Picasso (1967) i
Homenatge al Che (1968). En la següent dècada
va començar a experimentar amb la projecció tridimensional de les seves
obres, que es va concretar en la creació d'ambients o entorns espacials com el
titulat Contorn-Entorn (1978), donat al Museu d’Art
Modern de Catalunya. Entre la seva expressió plàstica i el seu
entorn vital, constituït per la naturalesa, el camp i la terra, es genera
un viu diàleg, manifestat a través de símbols que formen part
d’una poètica subjectiva.
Guinovart posseeix una producció
artística molt variada: pintures murals, decorats i escenografies
teatrals (com les realitzades pel grup La Pipironda
d’Àngel Carmona, la realitzada per a “Noces de sang” de Federico García Lorca), il·lustracions de llibres,
disseny de cartells, tapissos i escultures. Des de 1976, va començar la
seva activitat com gravador. En 1990 es va exposar una retrospectiva de la seva
obra en el Centre Cultural Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona),
per la qual va rebre el Premi Nacional d’Arts Plàstiques concedit pel
departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya aquest mateix any. Al
juliol de 1994 es va inaugurar l’Espai Guinovart a
Agramunt (Lleida), un museu dedicat a l'artista.
L'obra de Guinovart sempre s'ha mantingut a mig camí entre la
pintura i l'escultura per la incorporació de tot tipus d'elements
tridimensionals. Altra constant al llarg dels anys és la presència de
temes polítics, com en el Retaule de Jerusalem (2001), i d'imatges que
evoquen els llocs que ha visitat o en els quals ha residit.
MUSEOS Y
COLECCIONES PÚBLICAS
Casa de las Américas, La Habana.
Colecció del Museu d’Art Contemporáni, Barcelona.
Museo de Arte Moderno, México DF.
Museo de Escultura al Aire Libre, Santa Cruz de Tenerife.
Museo de Navarra, Tafalla.
Museo Provincial de Vitoria.
Museo de la Solidaridad Salvador Allende, Santiago de Chile.
Museo de Arte Contemporáneo de Alejandría.
Museu d’Art Modern,
Barcelona.
Museu Balaguer, Vilanova i
la Geltrú, Barcelona.
Museo de Bellas Artes de Bilbao.
Museo Guggenheim, Nueva York.
Museo de Lissone, Milano.
Museu de Sant Pol de Mar, Barcleona
Museo de Marcay, Venezuela.
Museo de Arte Contemporáneo, Caracas.
Museo Carrillo Gil, México.
Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid.
Museo de San Telmo, San Sebastián.
Museo de Bocchum, Alemania.
Colecció Fundació "La Caixa", Barcelona.
Colección Palacio de Justicia de Vitoria, Alava.
Colección Patriomio Nacional, Madrid.
Colección Fundación Juan March, Madrid.
Colección Fons de la Generalitat
de Catalunya, Barcelona.
Colección The Chase Manhattan Bank, Nueva York.
Colección Caja de Ahorros de la Inmaculada, Zaragoza.
Coelcción Diari Avui, Barcelona.
Colecció Eina, Barcelona.
Ajuntament de Barcelona.
Colección del Museo de Arte Contemporáneo, Madrid.
Museo de Arte Contemporáneo de Cáceres.
Museo de Arte Contemporáneo Villafamés,
Castellón de la Plana.
Museo Eusebio Sempere, Alicante.